miércoles, 2 de marzo de 2011



Tipus :




Trastorn bipolar de tipus I: Aquest tipus de trastorn és la forma clàssica, caracteritzada per fases maníaques intenses i per depressions. En les fases maníaques poden aparèixer deliris i al·lucinacions auditives. Els episodis més freqüents són:




Episodi maníac : És un període on l’estat d’ànim és anormal i irritable: generalment eufòric, hiperactiu i extremadament alegre . Les persones que ho pateixen mostren molt entusiasme davant les tasques quotidianes que tenen que realitzar. A més tenen menys necessitat per dormir i descansar, perquè tenen molta energia i són persones molt extravertides amb molta autoestima



Episodi afectiu mixt: Aquest episodi es refereix a un estat d’ànim anormal que canvia “d’alt” (maniàtic) a extremadament “baix” (depressiu). Afecta tant home com dones i es pot començar a qualsevol edat. Els sentiments que predominen en les fases depressives són la tristesa, l’ansietat , l’insomni i la pèrdua de la gana.




Trastorn bipolar de tipus II: Aquest trastorn es caracteritza per depressions intenses i fases d’eufòria moderades que es denominen hipomanía. Poden aparèixer símptomes psicòtics però han d’estar associats a les fases depressives. Les fases d’eufòria moderades de vegades semblen un canvi de caràcter. És bastant freqüent que els familiars detectin més sociabilitat en el pacient, menys timidesa, més activitat i també és possible que el pacient no se n’adoni.




Hipomanía: És un període delimitat on els estats d’ànim són molt semblants als episodis maníac, però els diferencien en que aquest període no presenta símptomes psicòtics, així que no són tan greus com per la hospitalització.



Episodi depresiu major: És un període on l’estat d’ànim predominant és de depressió o de pèrdua de l’interès o el plaer en quasi totes les activitats. En el cas dels nens i els adolescents l’estat d’ànim és irritable en lloc de depressiu. Així que en els adults els sentiments són de tristesa, culpa, i poden tenir pensaments suïcides mentre que els joves el seu sentiments són d’ira i de frustració





Trastorn ciclotimic o Ciclotimia: És una alteració de l’estat d’ànim crònic amb variacions que comprenen episodis hipomaníacs i de depressió lleu que s’alternen. En aquest trastorn els símptomes hipomaníacs i els depressius no són nombrosos ni greus perquè es consideren lleus i de poca importància.





Tractament:




Aquests trastorns tenen que ser ben tractats perquè es pugui superar. El tractament és en general crònic i ha de mantenir-se normalment de per vida. La medicació és un dels tractaments més habituals i efectius. En les frases depressives: s’utilitzen antidepressius. En les fases maníaques s’utilitzen fàrmacs que serveixen per disminuir l’eufòria com els antipsicòtics. Els medicaments que s’utilitzen de forma preventiva més comuns són el liti, fàrmacs antiepilèptics i antipsicòtics de nova generació.



Un altre tipus de tractament és el psicològic: Aquest tractament consisteix en que la persona aprèn a conèixer la seva malaltia i a conviure amb ella.



L’estil de vida en la persona amb trastorn bipolar és un aspecte important, encara que no tan fonamental com la medicació. El pacient té que seguir unes pautes:



  • Regularitat en els horaris de son,

  • Tenir una alimentació adequada,

  • Evitar situacions estressants,

  • Fer exercici.

    Aquí podem veure alguns dels medicaments més comuns que s’utilitzen de forma preventiva:





Carbonat de liti: (Lithobid, Plenur, Theralite, Eskalith, Lithonate, Ceglution, Lithiun ):







El carbonat de liti és l’antipsicòtic més senzill. Els comprimits es tenen que administrar per via oral. Actualment serveix com a regulador de l’humor en els trastorns bipolars, no tenen el mateix efecte que un antidepressiu però un període continu de consumició comporta a processos fisiològics que fan millorar els trastorns.





Divalproat de sodi: (Valcote, Depakote, Depamide) :




El divalproat de sodi es un medicament que serveix per tractar episodis maníacs (Trastorn bipolar I). Els comprimits es tenen que administrar per vía oral i es tenen que ingerir sencers sense mastegar. L’eficàcia del divalproat de sodi no es pot comprovar durant unes setmanes, és a dir que segons estudis, els metges aconsellen prendre’l durant un període prolongat.










Carbamazepina : (Tegretol, Carbatrol, Epital, Atretol)



És un fàrmac antiepilèptic que serveix com estabilitzador de l’ànim. Principalment s’utilitza pel tractament de l’epilèpsia i del trastorn bipolar. També és un fàrmac antimaníac pel tractament de crisis maníaca aguda.











Lamotrigina: (Lamictal):


És un fàrmac que s’utilitza com a estabilitzador d’ànim, tant en tractaments maníacs com les crisis maníaques agudes, com els trastorns bipolars: especialment el de tipus II, on s’han demostrat ser eficaços en la depressió bipolar, una de les fases més difícils de tractar. Té una acció semblant al de la carbamazepina.









Gabapentina: (Neurontin):






És un fàrmac que originàriament va ser desenvolupada pel tractament epilèptics. Actualment, la gabapentina és àmpliament utilitzada per alleujar el dolor. En la depressió bipolar també es efectiu per contreure l’insomni





Topiramato: (Topamax):



És un fàrmac antiepilèptic, principalment pel tractament epilèptic tant en nens com adults. És té que administrar per vía oral i el fàrmac no és pot partir. Alguns psiquiatres l’utilitzen pel tractament del trastorn bipolar











Olanzapina (Zyprexa):




És un antipsicòtic atípic principalment pel tractament de l’esquizofrènia però també és utilitzat pel tractament a curt termini dels episodis maníacs o mixtes que es donen en el transtorn bipolar d tipus I






Oxcarbazepina: (Trileptal):

És un fàrmac antiepilèptic i estabilitzant del estat d’ànim, utilitzat primàriament en el tractament de l’epilèpsia i el trastorn bipolar. És un derivat estructural de la carbamazepina que s’afegeix un àtom d’oxigen. Aquesta millora l’estat d’ànim i redueix els símptomes d’ansietat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada